100% rumba catalana. Guitarra, calaix, travessera i les veus del capullo de gramanet i la sepia del besós: "Es triste pedir, pero más triste de trabajar". El CD a 5 leuros, pata negra!
MySpace: Que pum, que pam
10 de juny del 2008
Que pum que pam... Peret vive!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ni pop rock de comarques ni (encara molt menys) reggae intel.lectual.
Ruymba catalana, ja ho deies tu.
Publica un comentari a l'entrada