POP, en majuscules, de debó. L’alma mater d’Antonia Font ens sorpren amb un deliciós disc en solitari. És possible però que el millor siguin les lletres: “som un home feliç tenc deliris amb anís”.
video-enllaç: Surfistes a càmera lenta
POP, en majuscules, de debó. L’alma mater d’Antonia Font ens sorpren amb un deliciós disc en solitari. És possible però que el millor siguin les lletres: “som un home feliç tenc deliris amb anís”.
video-enllaç: Surfistes a càmera lenta
6 comentaris:
Uy, pues me ha decepcionado un poco, la verdad. En concierto suena regulín tirando a mal; y en estudio... Lo que he visto en YouTube tampoco me ha entusiasmado. ¡Con lo que mola Antonia Font! Creo que tiene peligro el hombre de estancarse en sus imágenes bonitas (pues eso: 'surfistas a cámara lenta', 'amazonas en la luna'...) y quedarse con la sorpresa fácil en lo musical. ¡Ojalá me equivoque!
Eso sí, el tipo es curioso:
http://youtube.com/watch?v=cFbHhOEi9zc&feature=related
Discrepo, discrepo, discrepo:
La mujer que mordió un piano (al vídeo ni cas que no és pas d'ell).
Sí, sí. Si hice mis deberes y ya caí en ese vídeo. Empieza bien (la música digo), pero luego... ¿va en serio ese estribillo? Ay, no sé, no sé.
Uno de los regalos navideños es el nuevo de Antonia Font orquestao... ¡Qué ganas de escucharlo!
Vaya, pues una pena, a mi el cambio me parece molón!
Muy buena la orquestración.
A mi no m'agrada tampoc. Antònia sublim, amb i sense Bratislava, però ell en solitari... perillòs.
Publica un comentari a l'entrada