Marful, música de baile para escoitar sentado

As orquestas galegas de vento dos anos 50 bañadas en ar de Jazz da como resultado Marful, sen porse nostálxico. A xira mondial mantennos, polo de agora, na beira do Atlántico.

Marc Parrot, Bikini, 29 de novembre de 2007

Cares de boig? les que vulgueu. Intel·lectualitat? un sis. Frikades? per parar un tren. Guitarres? més que mai. Catxes? sense camisa, un bon tros. Aquest noi progressa adequadament, si més no en directe.

Victor Nubla – Pascal Comelade, Les places de Gràcia

Disc inèdit enregistrat l’any 1986, amb un tema dedicat a cadascuna de les places. L’edició és limitadíssima i els autors proposen postular per la seva possessió oferint intercanvis en bens fungibles.

Fes la teva oferta en espècies.

Quimi Portet, Sidecar, 22 de novembre de 2007

Sublim; espectacular; excels; comunicatiu; irrepetible; generós; artista; elegant; poeta; sexy; gallineta; Antonio president, Cartagena independent; incisiu; filòsof; moderadament progressista; el guapo del Último de la Fila (mireu, mireu la foto), i sobretot intel·lectual.

Clap your hands and say Yeah!

Costa d’imaginar un nom tan clarivident. Costa d’imaginar un só tan personal i alhora tan farcit de nostalgics records d’una adolescència ballada a salts amb Pixies, Nirvana, Sonic Youth, Violent Femmes... Yeah!

video-enlaç: demoledor directe a Dublin

web: Clap your hands and say Yeah

Estocolmo, una isla en el Caribe

Estética provocativa para una música elegante. El dúo Koop viaja desde Suecia al Caribe y al swing de los 30. ¿Objetivo? Hacernos bailar. Nota: todo lo que suena, salvo las voces, son samplers.

http://www.myspace.com/koop

Sonny Rollins, Palau de la Música, 16 de novembre de 2007

Tota una masterclass a la pota ranca (77 anys!!). Amb un combo d’altíssim nivell, va fer flipar al respectable amb el seu mític saxo tenor. Res a veure amb velles glòries que s’arrosseguen.

Estanislau Verdet, el poder lletgista

Lletgisme: corrent filosófic que combat les ulleres de pasta i la Barcelona fashion. Alhora es reconeix com un moviment “elitista i més snob que els propis snobs”. Música per intel·lectuals de debò. Llef!

Video-enllaç: M'agradaria ser un Lemür

Web lletgista: Estanislau Verdet

Bloc lletgista: Yamshes en escabetx

Perversa provocació gay

Si hi ha alguna cosa capaç de despertar-me el costat més kinky, això és "Tainted love" de Marc Almond a la banda llargament desapareguda Soft Cell. Amanerat, pervers i provocatiu... aconsegueix desfermar passions diverses!

http://es.youtube.com/watch?v=vA-Vwmdiucw&feature=related (reconec que la imatge prepúber no s'hi adiu massa...!)

"a antesala del dolor" Título de una cancion de Lapido

El Bob Dyland eléctrico: un maldito con mayúsculas. Guionista de series en Canal Sur; articulista del periodico Granada Hoy y en sus tiempos libres: MÚSICO. Cualquier disco es recomendable. Ex-miembro de 091.

Antonio Vega

En carretera de noche sin nada que decir. La dulce certeza de que casi todo está perdido. Humo, fragilidad, otoño, domingo. Madrid.
Si no te gusta, qué haces en la antesala del dolor.

(Video muy cutre, pero es q en los que salía él era peor. No hay que verlo, sólo escuchar)

Orchestra Baobab: piratas de Senegal

Suenan a África y a Cuba; a guateque setentero y a ambientes modernillos de hoy día. Tienen su toque intel·lectual, al fin y al cabo. Y son adictivos. Recomiendo el disco Pirate’s Choice.

Están en MySpace

RED HOT CHILI PEPPERS - BLOOD SUGAR SEX MAGIK (1991)

1990. Unos Peppers en su cima creativa se reúnen con Rick Rubin en una extraña mansión encantada para registrar uno de los discos más brillantes de su época. Sangre, azúcar, sexo y magia.

La meva cançó, finalment!!

Gràcies al meu amic Ferran he trobat la cançó definitiva, the ultimate song. Chewbacca fent de corista del grup de punk Supernova. Atenció al vídeo, per pixar-se de riure, no us el perdeu...

Quimi Portet, Francesc Pujols i Magdalena Álvarez...

Magadalena Álvarez se pagará los billetes de tren hasta que el AVE no llegue a Barcelona. El filosofo Francesc Pujols ya lo predijo y el gran astro intercomarcal le dedicó una brillante canción.

Video-enllaç: Quimi Portet - Francesc Pujols

Los uruguayos más raros

“Ya fui al psicólogo, fui al teólogo, fui al astrólogo y fui al enólogo. Ya fui alcóholico y fui lambeta; ya fui anónimo y ya hice dieta.” Así durante 12 canciones. Gran disco.

www.cuartetodenos.com.uy
la canción, en YouTube

Dr. John´s Gumbo (1972)

Si estás atravesando un mal momento pide cita con el Dr. John. Recibe en Nueva Orleans y te recetará música tradicional de su ciudad para que el viento se lleve todos tus problemas.

The Hangmen - In the City (2007)

7 trallazos de hard punk rock sucio, directo y adictivo en 23 minutos. Letras oscuras sobre amores retorcidos, asesinos transeúntes y la vida en la ciudad. El Rock´n´roll está vivo y está bien.

Pearl Jam, Badalona, 1 de setembre de 2006

Rock endovenós i honest. El més gran directe de ma vida. Bocabadat des dels teloners (Wolfmother) fins als bisos. Eddie Vedder al cap de dues hores encara estripava el micro. Gallina de piel.

Els Pets, en directe a Second Life

Els Pets tocaven ahir “en directe” a Second Life, i és clar no vaig poder resistir la temptació d’anar-hi. So enllaunat, continues interrupcions... no hi ha res com el directe al Mon Real.

Video-enllaç: Booooonnnn diiiaaaaa (directe!)

Adrià Puntí, la més maca (2003)

Temps era temps quan l'Adrià de bracet de l'Astre es va aventurar anar una mica més enllà, lluny dels Umpa-pah. Addiccions i d'altres l'han deixat fet una desferra. Arbúcies fou un miratge?

Video-enllaç: Atzucac - PopArb 2006

barcelona II: carlos ann

Me gusta la pose y chulería de esta foto. Lleno de petardeo y glamour. No llega a la altura de David Bowie pero se deja oir. Lo peor: algunas letras: Lo mejor: el sintetizador de orquesta de pueblo de algunas canciones.

Paolo Conte, més que un jazzman

Mai he sabut si veure'l com el Tom Waits o el Leonard Cohen italià. De veu pausada i rovellada les seves músiques conserven però una cadència i una personalitat que el fan genuí.

video-enllaç: Sparring partner

La Blancaneus...

Si bé en Sisa ha aconseguit conquerir tant àmbits propis dels més entenimentats micòlecs com dels astres més astronòmics, amb "Qualsevol nit pot sortir el sol" s'escola fins al punt moll de l'os.

Rock el-Casbah

Ocurrent genialitat de Rachid Taha, rocker francoalgerià incorrectament enquadrat en el rai, fent una versió en àrab i amb aires magribins de la popular i altament controvertida “Rock the Casbah” de The Clash.

Enllaç a youtube

Fot-li que són la Tokyo Brass Style

Onze elegants senyoretes conformen aquesta atípica banda de jazz, de la que no us puc di gran cosa. Tenen publicats quatre àlbums, són de Tokyo i tenen una marxa que no se l'acaben.

video-enllaç: Versió de la BSO d'uns dibuixos animats de gran èxit. Quins?

Sam Cooke, Live at the Harlem Square Club, 1963 (1985)

12 de enero, 1963. Mr. Soul sube al escenario de un club de Florida para una exhibición de energía, clase y talento ante 2.000 espectadores que asisten al mejor show de su vida.

Malson de luxe

L’única cosa bona del Halloween és recordar l’existència d’una banda sonora tant esplèndida com és ‘The Nightmare Before Christmas’ que m’encanta recuperar de tant en tant. Una altra magnifica composició d’en Danny Elfman.

Enllaç:Tastets

barcelona I : Gato Pérez.

"Se fuerza la máquina, de noche y de día y el cantante con los músicos se juegan la vida".

En las fiestas mayores de la ciudad aún no olía a sobaco aleman.

http://www.vespito.net/gato/

La Castanyada

MARRAMEU TORRA CASTANYES
A LA VORETA DEL FOC,
JA N'HI PETA UNA ALS MORROS,
JA EN TENIU MARRAMEU MORT.
PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA,
PICA BEN FORT.

Cançoner popular.

Enllaç: la conçoneta segueix