Adrià Puntí, la més maca (2003)

Temps era temps quan l'Adrià de bracet de l'Astre es va aventurar anar una mica més enllà, lluny dels Umpa-pah. Addiccions i d'altres l'han deixat fet una desferra. Arbúcies fou un miratge?

Video-enllaç: Atzucac - PopArb 2006

barcelona II: carlos ann

Me gusta la pose y chulería de esta foto. Lleno de petardeo y glamour. No llega a la altura de David Bowie pero se deja oir. Lo peor: algunas letras: Lo mejor: el sintetizador de orquesta de pueblo de algunas canciones.

Paolo Conte, més que un jazzman

Mai he sabut si veure'l com el Tom Waits o el Leonard Cohen italià. De veu pausada i rovellada les seves músiques conserven però una cadència i una personalitat que el fan genuí.

video-enllaç: Sparring partner

La Blancaneus...

Si bé en Sisa ha aconseguit conquerir tant àmbits propis dels més entenimentats micòlecs com dels astres més astronòmics, amb "Qualsevol nit pot sortir el sol" s'escola fins al punt moll de l'os.

Rock el-Casbah

Ocurrent genialitat de Rachid Taha, rocker francoalgerià incorrectament enquadrat en el rai, fent una versió en àrab i amb aires magribins de la popular i altament controvertida “Rock the Casbah” de The Clash.

Enllaç a youtube

Fot-li que són la Tokyo Brass Style

Onze elegants senyoretes conformen aquesta atípica banda de jazz, de la que no us puc di gran cosa. Tenen publicats quatre àlbums, són de Tokyo i tenen una marxa que no se l'acaben.

video-enllaç: Versió de la BSO d'uns dibuixos animats de gran èxit. Quins?

Sam Cooke, Live at the Harlem Square Club, 1963 (1985)

12 de enero, 1963. Mr. Soul sube al escenario de un club de Florida para una exhibición de energía, clase y talento ante 2.000 espectadores que asisten al mejor show de su vida.

Malson de luxe

L’única cosa bona del Halloween és recordar l’existència d’una banda sonora tant esplèndida com és ‘The Nightmare Before Christmas’ que m’encanta recuperar de tant en tant. Una altra magnifica composició d’en Danny Elfman.

Enllaç:Tastets

barcelona I : Gato Pérez.

"Se fuerza la máquina, de noche y de día y el cantante con los músicos se juegan la vida".

En las fiestas mayores de la ciudad aún no olía a sobaco aleman.

http://www.vespito.net/gato/

La Castanyada

MARRAMEU TORRA CASTANYES
A LA VORETA DEL FOC,
JA N'HI PETA UNA ALS MORROS,
JA EN TENIU MARRAMEU MORT.
PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA,
PICA BEN FORT.

Cançoner popular.

Enllaç: la conçoneta segueix